Per què algunes experiències ens continuen afectant?
Hi ha experiències que, encara que pertanyin al passat, continuen influint en com ens sentim, pensem o reaccionem en el present. De vegades apareixen en forma d'ansietat, inseguretat, bloqueig emocional o records intrusius. Altres vegades simplement sentim que hi ha "alguna cosa" que continúa pesant.
En psicologia, quan una experiència passada continua provocant un malestar important, parlem de trauma. Encara que la paraula pugui resultar impactant, és una cosa que passa amb més freqüència del que imaginem.
Què és un trauma i què passa quan vivim una experiència molt intensa
El nostre cervell té la capacitat natural d'integrar allò que vivim dins de la nostra història de vida i donar-li sentit. És el que coneixem com a processament. Gràcies a això, els records perden intensitat amb el pas del temps perquè, encara que els recordem, no sentim que "continuen passant".
Tanmateix, quan una experiència resulta especialment intensa i dolorosa, pot desbordar els nostres recursos d'aquell moment i provocar que el processament quedi incomplet. En lloc d'integrar-se com un record més, aquesta experiència queda "encallada", conservant part de les emocions i creences associades al moment en què va passar. És el que coneixem com un trauma psicològic.
Ara bé, això no significa que totes les persones que viuen experiències potencialment traumàtiques desenvolupin un trauma. L'aparició del trauma també depèn dels recursos personals disponibles en aquell moment, i aquí entra en joc una capacitat clau en l'ésser humà: la resiliència, és a dir, la capacitat per adaptar-se i recuperar-se davant l'adversitat. Aquesta es desenvolupa al llarg de la vida a partir de les experiències superades, les estratègies d'afrontament, el suport social i les nostres característiques individuals. Quan els recursos són suficients, és més probable que el nostre cervell pugui processar experiències impactants.
Per què el passat sembla tornar al present?
Quan un record roman sense processar, determinades situacions poden actuar com a detonants que activen el sistema d'alarma. Pot ser una olor, una discussió, una sensació o qualsevol element que recordi, encara que sigui de manera inconscient, l'experiència original. Això provoca que el sistema nerviós respongui com si l'amenaça del passat continués present, apareixent emocions, pensaments o reaccions desproporcionades a la situació actual.
Bessel van der Kolk, psiquiatre i investigador sobre l'estrès posttraumàtic, defineix que "el trauma no és la història del que va passar en el passat; és l'empremta que aquesta experiència deixa en la ment, el cervell i el cos."
No tot trauma neix d'una gran catàstrofe
Quan pensem en trauma, acostumem a imaginar esdeveniments extrems, com passa per exemple amb accidents greus o catàstrofes. Aquest tipus d'experiències es coneixen com a traumes amb "T" majúscula.
Tanmateix, hi ha experiències aparentment més subtils, però que repetides en el temps poden provocar una empremta igual de profunda, com ara créixer sentint-se invalidat, relacions tòxiques o sentir-se desatès durant la infància. Són els coneguts traumes amb "t" minúscula i solen estar relacionats amb el vincle amb una altra persona.
Els records d'ahir poden deixar de fer mal avui
Un trauma psicològic no significa que la persona sigui dèbil ni que "no hagi passat pàgina". Significa que hi va haver una experiència que el cervell no va poder integrar quan va passar.
La bona notícia és que aquest processament es pot reprendre. Avui sabem que existeixen tractaments psicològics eficaços que ajuden a integrar aquestes experiències perquè deixin de condicionar el present.
Comprendre com funciona el trauma sol ser el primer pas per deixar de preguntar-se "què em passa?" i començar a pensar en: "què em va passar?".
