Què passa durant les sessions i què pots esperar del procés
Si estàs pensant a començar una teràpia EMDR, és normal que tinguis dubtes sobre com seran les sessions i què passa durant el tractament, i tot i que cada procés terapèutic és únic i diferent, la teràpia segueix una estructura que guia tot el procés.
L'EMDR treballa en tres temps: passat, present i futur. Es processen records que no han quedat ben integrats, els detonants actuals i es reforcen respostes més adaptatives per a situacions futures. A més, previament, es dediquen diverses sessions a preparar el procés i a ajudar a gestionar els símptomes actius en el dia a dia.
L'estimulació bilateral
Durant el procés, una de les característiques més conegudes és l'estimulació bilateral, però, què és exactament? Em faran una hipnosi? Perdré la consciència o el control?. Res més lluny de la realitat. Aquest procediment consisteix en activar de manera alterna tots dos costats del cos, normalment mitjançant moviments oculars, tot i que en alguns casos també s'utilitzen petits tocs o sons alterns. Tot i així, en tot moment seràs conscient del que està passant i podràs aturar el procés si ho necessites.
Hi ha una àmplia evidència científica que demostra que aquesta estimulació facilita que les experiències perdin intensitat emocional i s'integrin de manera saludable, deixant de generar malestar en el present.
Com són les diferents fases del procés
La teràpia EMDR és un procés estructurat i progressiu. Per entendre-ho millor, plantejarem el cas d'una persona adulta que va patir bullying o alguna situació en la què els companys la van fer sentir realment malament. En l'actualitat, el pacient ja adult, aconsegueix treballar i dur una vida funcional, però determinades situacions (detonants), com ara un comentari constructiu d'un superior, veure que els companys parlen i no saber com incorporar-se a la conversació o un sopar d'empresa, li generen una gran ansietat.
Fase 1. Seguretat i preparació
Abans de treballar amb records difícils, es construeix una base de seguretat en la ment (lloc segur) i es treballen eines de regulació emocional. També es valoren prèviament aspectes que poden influir en el tractament, com passa amb la dissociació.
Exemple: la persona del nostre cas d'exemple escull l'habitació de la casa de vacances dels seus avis, un espai conegut on sent calma, confort i del que té bon record.
Fase 2. Identificació de les experiències clau
S'exploren els records o les situacions que generen el malestar actual, sovint connectats entre si en forma de xarxa. Una eina habitual en aquesta fase és la línia de vida (mapa global de les experiències de vida més importants).
Exemple: es revisa la història del pacient per identificar quins episodis de bullying van tenir més impacte, com els va viure durant la infància, com es van gestionar dins del seu entorn, etc.
Fase 3. Processament
Es treballa amb els records que més activen els símptomes mentre s'aplica estimulació bilateral. La nostra ment organitza els records connectant-los entre si, per això, quan es treballa sobre un record, també es processen altres experiències relacionades, sense haver de treballar cada una per separat.
Exemple: escollirem un dels moments de la seva història de vida que més l'han marcat i farem una «fotografia mental» del pitjor moment. Analitzarem quina emoció apareix, en quina part del cos la nota i quins aprenentatges i creences sobre si mateix va generar aquella experiència. Per exemple, el nostre pacient podria sentir por, notar-la a la boca de l'estómac i haver arribat a creure que era culpable de tot el que havia passat. Amb tota aquesta informació identificada i el record en ment, farem diverses sèries d'estimulació bilateral fins que el dolor que genera aquell record disminueixi i es neutralitzi. Aquest procés pot requerir diverses sessions, però permet que el record generari un impacte neutre.
Fase 4. Integració
Es busquen noves maneres d'entendre el que va passar des d'una mirada més realista i menys dolorosa, passant de creences negatives sobre un mateix a una comprensió més amable.
Exemple: el nostre pacient ens diu que vol creure que era innocent, una idea oposada a la que havia mantingut fins ara. Aquesta contraresta els significats inicials negatius i l'ajuda a sentir-se més capaç d'afrontar els detonants que l'havien portat a consulta (per exemple, els comentaris del seu superior).
Fase 5. Tancament
Es finalitza cada sessió assegurant que la persona marxa estable. És habitual que el processament continuï després de la sessió, de manera que durant els dies següents poden produir-se canvis i sigui necessari varies sessions per aconseguir una integració completa.
Exemple: al final de cada sessió tornarem al «lloc segur» que vam crear al principi del procés. Això permetrà tancar el treball d'aquell dia des d'un espai més agradable, permetent a la persona recuperar l'estabilitat emocional abans de sortir de la sessió.
Què canvia amb la teràpia?
Cada persona té el seu propi ritme. En EMDR no es força el procés, sinó que s'adapta a la capacitat de cadascú per anar integrant les experiències de manera segura. Després del procés terapèutic acostuma a observar-se que:
- Tot i que el record continua sent negatiu, disminueix l'activació emocional i es redueixen les sensacions físiques associades.
- El record perd vividesa i passa a percebre's com més llunyà o neutre.
- Canvia la interpretació del que va passar i la percepció d'un mateix (per exemple, es passa de sentir culpa a tenir una visió més ajustada i realista dels fets).
- Disminueix la reactivitat davant dels detonants del present, ajudant a una millor regulació emocional i permetent respostes més adaptatives.
El record pot continuar present, però deixa de sentir-se com si «tornés a passar» cada vegada que s'activa, el que permet recuperar la calma i la llibertat emocional en el dia a dia.
