La forma en què et parles importa, i molt
En l'actualitat, parlar de salut mental és cada vegada més habitual. Això ens ha ajudat, cada vegada més, a prestar atenció a com ens tracten els altres i a què necessitem de les nostres relacions. Tanmateix, sovint continuem passant per alt com ens tractem a nosaltres mateixos, quan és la relació amb un mateix la que més influeix en com interpretem el que ens passa, com ho afrontem i com ens valorem.
Potser ets capaç de reconèixer els teus èxits, però els treus importància o immediatament trobes aspectes a millorar. Potser un error ocupa espai en la teva ment durant dies, mentre que allò que fas bé amb prou feines hi ocupa uns minuts. O pot ser que sembli que mai aconsegueixes les teves pròpies fites, i que per això et sentis menys capaç. Si això passa habitualment, potser vius intentant demostrar que ets suficient.
Els efectes de l'autoexigència i com impacta en les nostres emocions
L'exigència i els reptes personals poden ajudar-nos a avançar, però quan l'autoexigència és excessiva, tendeix a portar-nos a marcar-nos objectius gairebé impossibles d'assolir i a viure en constant sobreesforç, afectant el nostre benestar emocional.
Això sol aumentar l'autocrítica, ja que sentim que ho hem de fer millor sempre, i comencem a qüestionar contínuament les nostres decisions, centrar-nos en els errors, comparar-nos amb els altres o sentir que mai fem prou. I acaba generant ansietat, frustració, tristesa, culpa, inseguretat o por d'equivocar-nos.
El problema no neix de saber reconèixer els propis errors, sinó que apareix quan el «no he aconseguit el que volia» es converteix en «no soc suficient», transformant la mirada que tenim sobre nosaltres mateixos.
Autoestima, autoconcepte i autoeficàcia: el triangle del benestar emocional
Per analitzar la mirada sobre nosaltres mateixos, en psicologia utilitzem tres conceptes relacionats entre si: autoconcepte, autoestima i autoeficàcia.
L'autoconcepte és la imatge i creences que hem construït sobre qui som. Són característiques, capacitats o formes de relacionar-nos que no tenen una valoració positiva ni negativa, sino que simplement busquen definir-nos.
L'autoestima, en canvi, sí pretén valorar aquesta definició i comporta connotacions positives o negatives, influint directament en quant ens acceptem i en com ens sentim amb nosaltres mateixos.
Finalment, l'autoeficàcia és la percepció que tenim sobre la nostra capacitat per afrontar determinades situacions i aconseguir allò que ens proposem, i queda força determinada segons el nostre nivell d'autoestima.
Quan la nostra mirada cap a nosaltres mateixos està dominada per l'error, la comparació o l'exigència, no només canvia com ens sentim: també pot canviar la imatge que construïm de qui som i del que ens creiem capaços de fer.
L'origen de la teva veu interior: quan vas aprendre a parlar-te així?
La nostra manera de mirar-nos no apareix del no-res. Es construeix al llarg de tota la nostra història. Les experiències familiars, la manera com vam ser valorats de petits, les expectatives, les comparacions amb els altres, les crítiques o la necessitat de sentir-nos acceptats influeixen en la manera com aprenem a avaluar-nos.
De petits, comencem a construir la mirada sobre nosaltres mateixos a partir de la mirada dels altres.
Aquesta veu que avui et diu «ho hauries de fer millor» potser no va començar amb tu. Vas aprendre a parlar-te i a valorar-te en funció de com ho van fer els altres, segons l'aprovació, el rebuig i la validació de ser o no ser suficient que et van donar.
Una relació més sana amb tu mateix és possible
Comprendre d'on ve aquesta veu crítica, què intenta aconseguir i com està influint en la teva autoestima pot ajudar-te a entendre per què resulta tan difícil reconèixer els teus propis èxits o permetre't equivocar-te. Ser exigent i tenir metes pròpies no significa que hagis de viure en guerra amb tu mateix.
La teràpia pot ser un espai per explorar aquesta història i treballar la relació que mantens amb tu mateix, per començar a qüestionar la manera com et parles, i perquè el teu valor no depengui constantment del que fas, aconsegueixes o deixes de fer.
No necessites ser una altra persona ni assemblar-te a ningú per tenir valor. De vegades, la clau no és canviar qui ets, sinó aprendre a mirar-nos d'una altra manera.
