El mite de les vacances perfectes
Arriba l'estiu i, gairebé sense adonar-nos-en, l'associem amb felicitat, temps lliure, trencar amb la rutina, vacances i una llarga llista de plans per fer. Tanmateix, la realitat no sempre coincideix amb la imatge ideal que tenim d'aquesta època de l'any. Quan la diferència entre el que esperem i el que realment vivim és evident, pot donar lloc a emocions com la culpa, la frustració o la sensació de "perdre el temps".
Amb el temps, els moments de descans semblen haver-se convertit en una obligació de gaudir; en la necessitat d'aprofitar cada minut perquè les vacances siguin memorables. Organitzem escapades, omplim l'agenda d'activitats o fem llistes de tot el que volem fer. Tot i això, quan arriba el moment, moltes persones acaben posposant aquests plans, dedicant-se a altres tasques o, simplement, s'estiren al sofà sense fer res en particular. I aleshores apareix la incomoditat: la sensació que hauríem d'estar fent alguna cosa més.
L'impacte de les xarxes socials: una petita part de la veritat
El que sembla una sensació individual, en realitat, té un origen social. Culturalment hem après a associar l'estiu amb determinades experiències, i l'aparició de les xarxes socials ha augmentat aquest missatge. Converses del nostre entorn, publicitat, publicacions de coneguts o influencers de moda: de sobte tothom sembla estar visitant llocs, fent excursions, anant a festivals, viatjant i vivint experiències inoblidables… I tu ho veus des de casa.
Avui és més fàcil que mai "conèixer" la vida dels altres, tanmateix, oblidem que les fotos i les xarxes socials només mostren una part de la veritat; la que cada persona vol mostrar i que sol coincidir amb els moments més especials. S'omet l'avorriment, la rutina, la preocupació o els problemes que hagin sorgit.
Som éssers socials, pel que ens comparem amb els altres de manera natural en un intent per relacionar-nos i buscar pertànyer a un grup. El problema sorgeix quan la nostra ment pren aquestes imatges com una realitat completa i les utilitza com a referència per valorar la nostra vida, cosa que pot provocar que ens sentim menys vàlids i que apareguin pensaments desagradables com: "Tothom està fent coses menys jo", "Estic perdent el temps" o "No estic aprofitant les vacances".
No hi ha res de dolent a fer plans o il·lusionar-se amb experiències si aquestes responen als nostres propis desitjos i possibilitats, tanmateix, quan perseguim expectatives poc realistes i rígides de "com haurien de ser les vacances", podem sentir l'obligació de fer més, cosa que acaba impedint que gaudim.
Expectatives VS realitat: no tothom viu l'estiu de la mateixa manera
Cada persona és única: té gustos, circumstàncies i necessitats diferents, per la qual cosa també viu l'estiu de manera diferent. Hi ha qui continua treballant, qui travessa dificultats, qui té pocs plans, o qui simplement gaudeix descansant.
Llegir un llibre, veure una pel·lícula, fer un passeig o baixar el ritme després de mesos de feina també pot ser gaudir. I això no fa que el seu estiu sigui menys vàlid que el d'altres que viatgen o fan altres activitats. Quan les nostres expectatives són massa exigents, podem interpretar una experiència tranquil·la i quotidiana com un fracàs, tanmateix, potser aquest descans és just el que necessitem.
Què podem fer per gaudir de veritat?
Un bon punt de partida és preguntar-nos què necessitem, en lloc de què creiem que hauríem d'estar fent. El cos et demana descans? Passar més temps amb les persones que estimem? Baixar el ritme? Moure't? Escoltar les nostres necessitats ens permet utilitzar el temps lliure de manera coherent amb nosaltres mateixos.
Un altre punt útil pot ser marcar distància amb les xarxes socials. Limitar el temps d'ús i recordar-nos que no estem veient la veritat completa, ajudarà a reduir les comparacions i facilitarà que tornem a centrar-nos en nosaltres mateixos, generant expectatives realistes i flexibles, i permetent-nos gaudir sense culpa.
No existeix un estiu perfecte ni una manera universal de viure aquestes dates. Potser aprofitar el temps no consisteix a fer més, sinó a permetre'ns viure'l d'una manera coherent amb nosaltres mateixos, sense la pressió de complir unes expectatives que, moltes vegades, ni tan sols són nostres.
